Search results for "història de la ciència"
showing 10 items of 26 documents
Dones i ciència. Quatre pioneres en el camp de la psicologia
2012
Una carrera científica normalment és una carrera d'obstacles, però en el cas de ser una dona s’afegeixen problemes i mecanismes d'exclusió específics. Per tal de conèixer les estratègies utilitzats per superar alguns obstacles, al present article revisem les biografies de quatre psicòlogues que, entre 1890 i 1940, van intentar obtenir una formació acadèmica i van aconseguir fer una contribució pròpia a la ciència psicològica.
Institut d'Història de la Ciència i Documentació López Piñero
2007
L'Institut d'Història de la Ciència i Documentació López Piñero és un centre mixt de la Universitat de València i el Consell Superior d'Investigacions Científiques. L'Institut s'estructura en dos grans àrees d'investigació. L'àrea d'Història de la Ciència analitza el desenvolupament de la Medicina i la Ciència a Espanya i Europa, considerant els contextos socials i culturals que les han condicionat. L'àrea de Documentació se centra en el disseny i l'avaluació dels sistemes d'informació utilitzats en l'àrea
Novel·les de ciència. La ciència i la tecnologia en la literatura
2014
La major part de la literatura sovint intenta oblidar el paper essencial que la ciencia i la tecnologia modernes juguen en la configuracio de les societats actuals i en la manera de viure-hi. Fou Jules Verne, fa ja uns 150 anys, qui va comencar a ser conscient de la necessitat que la ciencia i la tecnologia intervinguessin de manera activa en la narrativa moderna. Ho va anomenar la «novel·la de la ciencia». Mes endavant, el genere literari de la ciencia-fi ccio sembla haver assolit el paper d’aquella novel·la de la ciencia que Jules Verne va comencar. Amb aixo, la ciencia-ficcio es configura tambe com una narrativa adient per a l’aprenentatge del futur, ja que descriu diversos mons possible…
Antoni de Martí i Franquès i la generació espontània: Els conflictes entre ciència i religió en el treball del naturalista
2014
Antoni de Marti i Franques, el naturalista tarragoni que va viure en la segona part del segle XVIII i primers decennis del XIX, conegut especialment pels seus notables experiments dedicats a l’estudi de la composicio de l’aire atmosferic, dedica bona part del seu treball experimental a estudiar la generacio espontania. A traves dels manuscrits de Marti i Franques que es conserven i pel testimoni dels seus contemporanis, sabem que estava convencut d’haver comprovat experimentalment l’existencia d’aquest fenomen. Pero, com que era un fervent catolic, no va voler publicar res sobre aquest tema en vida per temor de ser acusat d’heretge. Tampoc el seus descendents van publicar res de la seva obr…
Robots socials. Un punt de trobada entre ciència i ficció
2014
Els robots industrials i els androides de la ciència-ficció, tan diferents fins ara, comencen a confluir gràcies al ràpid desenvolupament de la robòtica social. Atesa la creixent necessitat de mà d’obra en el sector assistencial i de serveis, s’estan dissenyant robots que puguin interaccionar amb les persones, ja sigui atenent a discapacitats i gent gran, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, i àdhuc actuant de mestres de reforç o mainaderes. En aquest context, proliferen les iniciatives per facilitar la inspiració mútua entre tecnociència i humanitats. Qüestions ètiques com la influència de les mainaderes robòtiques sobre el psiquisme infantil, abans tractades en obres…
The conversion of the atom : nuclear science and ideology in Francoist Spain
2016
At the beginning of the atomic age, Francoist Spain launched an expensive project to develop, research and use nuclear energy. Scientists, the military and high-ranking officials in the administration mobilised to materialise a technoscientific dream with an international scope. The modernity of nuclear science contrasts with the reactionary ideology of the regime, but the paradox is only apparent because until now there has not necessarily been any historical relationship between science and democracy. The drive towards nuclear technoscience reveals the mutual construction of science and politics during the Cold War era and the different ways to appropriate and exploit the atom during the …
Dones intrèpides... i sàvies. Europees a Àfrica
2013
L’accés de les dones a professions tingudes tradicionalment per pròpies d’homes com la medicina, el professorat i també la recerca ha estat problemàtic fins a dates relativament recents. Algunes, tanmateix, com les tres presentades com a exemple a l’article, han esdevingut pioneres en disciplines i espais dels més difícils i compromesos.
Els viatges de la física: perseguint ombres, mesurant meridians
2013
A partir del segle XVII l’estudi acurat i resolució de diversos problemes de la física, principalment relacionats amb l’astronomia i la forma de la Terra, però no sols, ha passat per realitzar mesures a diferents llocs i, per tant, per l’organització de viatges científics amb aquests objectius específics. Presentarem alguns d’aquests problemes i les solucions adoptades a l’època.
Botànica per a després d’una guerra: el viatge de Joan Salvador i Antoine de Jussieu per Espanya i Portugal
2013
Entre 1716 i 1717 l’apotecari barceloni Joan Salvador i Riera i Antoine de Jussieu, professor de botanica del Jardin du Roi de Paris van recorrer els camins d’Espanya i Portugal, ades en calessa, ades a lloms de mula per fer «observacions botaniques» . Aquest article presenta una breu ressenya de la nissaga dels Salvador i descriu sumariament el viatge dels dos naturalistes.
Viatgers romàntics. Els viatges d’Alexander von Humboldt i de Charles Darwin
2013
Tot i pertànyer a generacions diferents i representar formes diferents d’aproximació a l’estudi de la natura, Humboldt i Darwin comparteixen el fet de tenir en l’aventura individual d’un gran viatge iniciàtic la fita determinant de la seva fructífera carrera científica.